Notícies

Entrevista a Isabel Pérez

“Tornaré a ser la número dos de la candidatura que encapçalarà Marc Barbens. Formem un equip molt cohesionat i tenim una relació fantàstica. Al final, som una família, hem creat un nucli vital”

“Fa dos anys, vàrem proposar formalment al grup de govern de Solsona d’ajudar-los de manera altruïsta perquè notàvem una paràlisi municipal en molts temes i el moment del procés nacional demanava unitat, però després de pensar-s’ho un mes ens van respondre que no”

“Si tinc responsabilitats de govern, estic preparada per dur les àrees d’Interior, Seguretat i Governació i tot allò relacionat amb la gestió interna de l’Ajuntament”

“M’agradaria passejar i poder dir “Veus, això està fet! Què bé, no?”, però des de l’oposició és molt difícil de poder actuar. Ens sentim preparats per poder tenir responsabilitats de govern”

Casada i mare de dos nens bessons de 8 anys, aquesta llicenciada en dret exerceix com a procuradora del Jutjat de Solsona des de fa 19 anys, labor que compagina amb la de regidora a l’Ajuntament de Solsona des dels comicis municipals del 2015. Esportista intrèpida, des de ben jove va quedar atreta per la muntanya, on ha fet innombrables excursions i vies ferrades. D’un temps ençà, tot aquesta vida activa la combina amb una major vida familiar, i reconeix que li agrada gaudir de les petites coses, com pot ser descansar amb tota la família al sofà de casa, però quan pot s’agafa a un dels seus hobbies de tota la vida, com és la lectura i, com diu ella mateixa, “he llegit i llegeixo de tot“.

Li agrada la lectura i li agrada la política…
Sí, però abans no m’agradava, Vaig entrar-hi una mica de rebot. Parlant amb uns, parlant amb altres, vaig conèixer el Marc (Barbens), em va presentar el seu projecte i vaig acceptar col·laborar-hi i participar-hi, però tenia un temps limitat (estava estudiant per unes oposicions), m’hi trobava a gust i suposava un canvi a la meva vida. I canviar, sempre està bé. Anava a les reunions, les trobava disteses, vas aprenent, vas participant… t’engresques a fer propostes. Cada cop vas interactuant més, fins que t’hi poses dins.

Al final, la politica l’ha seduït, perquè tornarà a formar part de la llista que encapçalarà Marc Barbens.

En quin lloc, per cert?
Sí. Seré, novament, la número dos. De fet, tot l’equip nou que vam entrar a les llistes fa quatre anys seguim implicats. L’equip se sent fort, el grup està molt unit i cohesionat. No només ha estat un equip per treballar i fer feina, sinó que també ha nascut una relació personal d’amistat i companyonia entre tots nosaltres. I aquest fet és també un dels grans motius per continuar. Amb el Marc i amb la resta del grup tenim una relació fantàstica: hi són per tot, parlem de tot… és que, al final, som una família, hem creat un nucli vital. Hi pot haver i hi ha un líder, però tots comptem.

Anar de número dos és una responsabilitat important
I ara en sóc més conscient que quatre anys enrere: he vist el que m’agrada, el que no m’agrada i el que vull fer. Sé que anar de segona implica sempre estar a punt per a qualsevol cosa i s’hi repeteixo és perquè hi estic disposada.

Què li agrada? Què no li agrada? Què vol fer?
M’agrada analitzar les situacions i fer propostes. Aquesta idea de canviar el que voldries, el que t’agradaria trobar per Solsona quan passeges. A mi, per exemple, no m’agrada passejar pel Camp del Serra i veure que actualment no hi ha res. L’Ajuntament l’ha adquirit, però continua igual; hem adquirit una propietat, però, de moment, no hem guanyat una utilitat, un ús. És un joia per Solsona que tots els solsonins haurem d’acabar decidint què se’n fa. O quan passes per davant de l’edifici on havia d’anar la Casa dels Gegants i veus que no encara no ha canviat res. M’agradaria passejar i poder dir “Veus, això està fet! Què bé, no?”, però des de l’oposició no ho hem pogut fer. Ens sentim preparats per poder tenir responsabilitats de govern. Fins i tot, els vàrem proposar de donar-los un cop de mà.

Com vol dir?
Doncs, ara farà dos anys, a meitat de la legislatura, notàvem una falta de lideratge, una falta de gestió, era un “deixar passar els dies” un “anar tirant”. Nosaltres teníem propostes i ens preocupaven qüestions tan bàsiques com la industrialització de Solsona i la falta de sòl industrial -una important indústria va estar a punt de marxar-. O la paralització cultural de l’Ajuntament o les relacions amb la Policia Local, entre d’altres mancances, i semblava que el govern municipal estava absent. També el moment que vivia el procés a nivell nacional que demanava unitat. Davant d’això, ens vàrem oferir a col·laborar de manera totalment altruista, sense cobrar, sense entrar a l’equip de govern ni portar ni assumir cap cartera. Plantejàvem una relació de tu a tu i mirar per l’interès comú de Solsona. Ens vàrem reunir amb ells per fer-los formalment la proposta, s’ho van estar pensant aproximadament un mes i ens van respondre que ho havien parlat molt i que no ho veien convenient.

Quina seria la seva valoració després d’aquests quatre anys a l’oposició?
Se n’aprèn molt perquè veus el que fan, el que tu faries, allò que tu faries diferent i allò que fan que tu no faries. Estaria bé, però, poder aplicar aquests coneixements a la nova legislatura. Estic orgullosa d’haver plantejat una oposició lleial, sense estridències i sempre dient el què pensàvem. Tots els regidors de l’Ajuntament estem per treballar pel bé de dels ciutadans i entenc que cal ser responsable.

Si té responsabilitats de govern, quines àrees portaria?
Em veig preparada per dur les àrees d’Interior, Seguretat i Governació i tot allò relacionat amb la gestió interna de l’Ajuntament.

Quins són els principals problemes de Solsona en matèria de seguretat?
Tenim la sort que a casa nostra no hi ha el mateix nivell de delinqüència que a Barcelona. És una ciutat relativament tranquil·la, però últimament s’han produït alguns incidents i aldarulls, com a l’estació d’autobusos, o els danys que s’han causat a vehicles al carrer Sant Agustí, per part de grups de persones incíviques. També hi ha hagut incidents al Parc de la Mare de la Font, sobretot quan fa bon temps. Crec que cal molta feina de prevenció perquè quan menys t’ho esperes sorgeix el problema. El principal risc és el quin no es veu.

Però per combatre això tenim agents de policia, tant la Local com els Mossos, no?
En principi, això correspondria a la Policia Local de Solsona. Es tractaria que els efectius policials municipals es passegessin per aquestes zones més conflictives i generessin un efecte dissuassori. Per tenir resultats positius han de tenir les eines oportunes al seu abast. És bàsic que a la Policia Local no se la segueixi posant en risc pel fet de patrullar en solitari i en determinats horaris. No passa mai res, fins que passa. Si ens hi fixem, veurem que a tot arreu els cossos de seguretat van de dos en dos i aquestes parelles són per alguna cosa, són per evitar un risc.

Falten policies locals?
Sí, li hem dit al govern incomptables vegades que calien més efectius. Ara, estem en uns números que s’adeqüen més respecte al nombre d’habitants de Solsona. No obstant, es preveuen jubilacions, baixes i altres supòsits que ens deixen en una situació preocupant. Però el problema més greu és l’organització i la gestió d’aquests efectius per poder fer més i millor feina.